top of page
Kelly

Kelly, una noia de 30 anys que prefereix mantenir la seva identitat a l’anonimat, es va dedicar al món de
la prostitució durant 3 anys. Ara, es cap d’una 
agència d’escorts i, ens explica en privat com funciona aquest desconegut i controvertit món. Junt amb Kelly, ens atén Jaume, el fotògraf de l’agència, que també 

té una postura crítica i molt definida. 

Parla’ns una mica de la teva infància, on vas néixer, com era la teva família?

K: A veure, jo vaig néixer en Brasil, en Salvador de Bahia, i la veritat que d’infància doncs no tinc queixes, molt bé la veritat, súper genial el meu pare i la meva mare els millors que he pogut tenir mai i que he tingut fins avui.

 

I com que vas venir a Espanya?

K: Doncs mira, vaig conèixer una persona a la meva ciutat, jo treballava de cambrera, i ell em va oferir venir a treballar aquí de cambrera a Espanya, però quan vaig venir aquí no era de cambrera… Era per venir aquí a un club a treballar de puta.

 

Així vas començar a treballar de prostituta?

K: Sí, vaig començar a treballar d’això… Jo tenia molts deutes al meu país, llavors jo no volia regressar, perquè la meva família tampoc sàpigues el que m’havia passat i doncs em vaig aguantar i ja porto quasi 9 anys.

 

I tu amb aquesta persona no et vas seguir veient no?

K: No que va, aquesta persona la van ficar a la presó. El seu marit, perquè portava noies de la meva ciutat, ells anaven 3 vegades a l’any i anaven portant noies amb la il·lusió que treballarien de cambrera.

 

O sigui, que això existeix de veritat?

K: Sí, sí.

 

Et vas veure forçada a això?

K: Sí.

 

Tu ara exerceixes?

K:  No, ara ho faig gratis jajaja.

 

I com que ho vas deixar?

K: Doncs ho vaig deixar perquè vaig conèixer el meu marit, el meu exmarit, i doncs ell no acceptava que jo treballés d’això i al final ho vaig deixar, i també perquè vaig muntar el meu propi negoci.

 

Com vas aconseguir muntar-ho?

K: Doncs perquè vaig conèixer a un senyor gran que em va ajudar, em va donar els diners i vaig muntar la meva primera agencia i allà va ser on vaig tenir el meu primer negoci i no és que vagi deixar de treballar, sinó que era la cap i ja treballava.

 

I com va ser el moment de dir-s’ho a la teva parella? Com s’ho va prendre?

K: No, ell em va enxampar. Em va seguir, ell no ho sabia, i jo doncs li deia que havia de treballar i un dia em va seguir al taxi (jo vaig pujar al taxi a les 3 del matí, perquè jo no tenia papers en aquella època, jo estava aquí irregular) i doncs ell em va seguir i va veure que entrava en un club. I ell em va dir que no.

 

I tu ho vas deixar per ell?

K: Sí. També perquè portava ja dos anys ja treballant, 24 hores i arriba un moment que ja no, que el teu cos i la teva ment necessita estar amb algú que et cuidi, i doncs per això també ho vaig deixar, ho necessitava no una mica, deixar aquest món.

 

I fills tens?

K: Sí, tinc un nen de quasi 9 anys, però no és del meu marit, és del meu primer noi, de Brasil. Però ell no sap res. La veritat es que la meva família sencera no ho sap, desconfien, però no.

 

I no has pensat dir-s’ho als teus pares?

K: No, no, que va. Per a què?

 

I quan tu exercies utilitzaves el teu nom?

K: No. Bé el primer dia sí, perquè jo no ho sabia i sí que deia el meu nom. Però vaig conèixer a una noia dominicana, que va ser la que em va ajudar una mica i em va dir que no, que havia de canviar el meu nom i em van posar Kelly, entre ella i les encarregades. I allà vaig treballar 3 anys i mig com Kelly.

 

I amb les teves companyes d’allà, que tal?

K: Bé i malament jajaja. Hi havia de tot, jo parlava amb totes, però era a poc a poc, és a dir, no tenia amistat i cada una al seu lloc i anaven fent. A més érem 250 noies, no estem parlant de 30, sinó 250 en aquella època, eren massa noies. No et donava temps de fer amistat, perquè com fas amistat amb totes les noies? Entre que tu parles amb una, i arribes fins a l’altre ja no hi ha.

 

I amb quin tipus d’homes t’has trobat?

K: De tot! Vells, calbs, gordos, borratxos, drogats, jove, pare i fill, tot junt, de tot... Bons, dolents...

 

Dolents també? Has tingut experiències que han estat desagradables?

K: Si, també. En aquest món no hi ha com només tenir experiències agradables... És una cosa que ells creuen que estan pagant i que poden manar... “Jo pago, i tu ets com si fos aquest mòbil... Jo t’utilitzo fins que s’acabi el temps que t’he pagat.” Molts, no tots. Avui dia les noies ja no deixen que passi això, són més selectives, en aquella època no... També era perquè no tenia papers, llavors havia d’aguantar moltes coses perquè no em fessin fora d’allà, perquè no volia treballar en un altre lloc on els preus eren més econòmics, tot això...

 

I tu et vas poder anar d’on treballaves tranquil·lament?

K: Si, si, si, tranquil·lament. Al contrari, em volien donar un sou fix perquè no me n’anés. Quan jo me’n vaig anar la casa se’n va anar a pique! “Ja se’n va la putita de la casa!” Jajaja.

A mi l’únic que no em va agradar, que quan vaig venir aquí, vaig venir amb una altra il·lusió, amb un altre pla de vida, si m’ho haguessin dit, la decisió l’hauria pres jo. Jo hauria d’haver decidit si volia treballar de puta o no. No venir aquí i dir-me directament: és el que hi ha.

 

I que és el que et demanaven els homes? Només sexe?

K: Doncs també conversació, sexe, plorar, explicar-me les seves penes... Jo era tot psicòloga, infermera, secretaria, filla... Tot, tot! Jo ho era tot.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I clients fixos tenies?

K: Sí, bastant, era el que més tenia.

 

I que és la cosa més estranya que t’han demanat?

K: Jo tenia un client que em pagava molts diners i el que a ell li agradava era ficar-me dins d’una bossa d’aquestes de morts i, tancar-me allà dins, i amb això es masturbava, era el fet de veure que jo m’ofegava.

 

Uau...

Sí, li agradava. Fins que un dia va tardar massa a obrir-me i ja no vaig voler entrar més amb ell, li vaig dir que no, que algun dia em podia passar alguna cosa, o jo que sé, imagina’t que aquest home li dóna un infart i jo no puc obrir la bossa per dins! Clar, és una bossa que es tanca per fora, negra i clar, es justa, i llavors, tu no pots respirar molt. Màxim dos minuts allà dins, i com et passis 3 minuts, doncs pots morir... 

 

Quina angoixa.

J: Tampoc és el que és normal eh!

K: No, hi ha moltes fantasies! Però és veritat eh, ell em pagava 500 euros de propina, però per això, perquè em fiques a la bossa, perquè el morbo era aquest, veure que la persona estava allà que s’ofegava. Llavors ell t’obria quan ja estava ja... Que veia que no podies.

J: Els morbos normals són que es vesteixi de col·legiala i tots aquests rotllos.

K: Hi ha de tot... Hi ha malalts mentals, dels que els hi agraden coses molt rares i n’hi ha d’altres que són senzills i hi ha de tot. Aquí no tenim clients d’aquests, però jo si he tingut.

 

Tenies alguna especialitat quan exercies? O alguna cosa que no feies mai?

K: Jajaja

J: Tot terreny!

K: Jajaja, jo era tot terreny però no feia sexe anal! Jo el sexe anal el vaig començar a fer amb el meu marit! Jo era guarrilla, però res de sexe anal.Però la meva especialitat era la gola profunda, era la meva especialitat, que se’m saltés la llàgrima jajaja Quan ells veien que se’m saltava la llàgrima, es corrien, deien “ja, ja l’he fet plorar!” jajaja.

 

És el poder del cos no?

K: Clar i el poder del desig, perquè els homes sempre volen el prohibit

 

A tu et molestava que et diguessin puta? Et senties ofesa?

K: A mi em donava igual. Ara diuen que són escorts... Dama de companyia...Però a mi no, si es l’ofici més antic del món, forner i prostituta, això ve del temps de l’esclavitud.

 

I a tu el sexe amb ells t’agradava?

K: Sí.

 

Sí?

K: Sí, sí... És per a dir la veritat no? Jajaja.

 

Clar, clar, per això voliem parlar amb tú! Precisament és el que vull, saber la teva opinió, perquè tot això està molt mitificat. És a dir: diguem el que hi ha de veritat.

J: Això està súper mitificat!

K: No la veritat és que hi havia alguns que m’agradaven i altres que no. Però en realitat jo sàvia que jo hi era allà perquè jo volia, ningú m’avia esposat... Una cosa és que em van portar aquí enganyada per fer un treball que no era.Però al final si sóc a la pluja, m’haig de mullar... Llavors, jo feia el meu treball, cobrava pel que jo feia, i ho feia bé! No es queixava ningú! Jajaja

 

I dones us han demanat contactes?

K: Sí. Hi ha moltes dones que truquen demanant per dones.

 

Tu has estat amb alguna noia?

K: Jo sí, per gust i perquè m’han pagat. Cal provar, tu en aquesta vida has de provar per a saber el que és bo.

 

I trios també demanen?

K: Si, també! Aquest món no és tan lleig com pinta, però tampoc tan fàcil com s’imaginen. Fàcil no és, perquè no només és la qüestió d’obrir les cames. Has de ser simpàtica, caure-li bé, que hi hagi feeling, de tot...

 

I algun cop li has dit a algún client què no?

K: Sí, hi havia un que em feia plorar. El seu morbo era que jo plorés. Però la seva forma de fer-me plorar era maltractar-me psicològicament. Em deia: “Tu no seràs res més que això, perquè tu ets puta i només serveixes per a això”, i clar, això em feia mal. 

J: Un sàdic. Com aquells que els hi agraden que els peguin.

 

A tu t’ho han demanat?

K: No, aquestes coses jo mai les he fet

 

Parlant de la teva agencia... Com funciona?

J: Això està muntat com una empresa de serveis, i les noies i nosaltres som socis; això significa que Nosaltres fem primer una sessió de fotos valorada en uns 300 euros, un vídeo valorat en 100 euros, això no es cobra, publicitat fins a la sopa valorada en 300, 350 euros. Ja només d’entrada ja hem invertit 700 euros. Després xòfer privat nostre, que la recull a casa perquè faci el servei, l’espera i la porta a casa i ja, ens oblidem d’ella. Telefonistes amb idiomes 24 hores, per atendre les trucades, etcètera, etcètera, etcètera. Ella que posa? La disponibilitat, i el servei. Ella s’emporta el 60% i nosaltres el 40, i nosaltres hem d’estar tot el dia pendents, ella està només esperant una trucada. 

Ella vol fer una cosa i, nosaltres li fem tots els tràmits que hauria de fer ella, estar-se pendent de les trucades, buscar-se el taxi, buscar-se un lloc on poder treballar.Aquest 40 se’l dona al xòfer, ella es queda amb el 60 a la seva butxaca, i fins que surti una altra cosa i nosaltres no la veiem! Només el dia de l’entrevista i després les apreciacions que ens puguin donar els clients: “mira, que és bona” o, “no és bona” o “m’ha avorrit”. I si 10 clients es queixen seguit d’una noia, doncs ja li diem ves-te’n amb una altra agència perquè tot el món es queixa.

 

Se us han queixat clients algun cop?

K: Sí!

J: Hem hagut de treure noies perquè se’ns queixaven tots els clients! En canvi hi ha noies que els clients ja ens diuen “un 10” i repeteixen amb ella cada setmana.

 

I quantes noies tens a la teva agencia?

K: Doncs... Bastants. No sé ara mateix dir-te noms. Més o menys unes 100.

 

I compleixen un prototip de dona?

K: No, n’hi ha de tot, perquè de gustos... A més n’hi ha de tot, perquè la gran majoria tenen parella, o estan casades, amb fills, han de dir que fan un horari d’una oficina, per a dir que tenen un treball normal, saps.

Però amb la crisi, quasi totes les mares de famílies van començar a treballar aquí. Moltes. Abans no es veien espanyoles treballant d’això, però ara el que més espanyoles que latines.

 

I quant es cobra més o menys? O no es pot dir?

K: Si... Una hora 150-200... o 300 depèn de la noia, del nivell que tingui... Si és jove, guapa, model... Si és ja casada, amb fills, el pit està lleig doncs no pots cobrar el mateix que una de 20...

 

I els clients van buscant una cosa determinada?

K: El primer impacte és pel físic, i ja d’allà doncs ve una mica el que és el feeling, si la noia és simpàtica, si sap estar per què la vol portar a una festa...

J: I la cosa és que a la noia se li diu, mira han preguntat per tu, vols o no.

 

Elles poden escollir?

K: Sí, sí, clar.

J: Elles estan a casa seva, poden escollir, no estan aquí. Poden dir si o no, el mateix que quan decideixen que no volen seguir treballant, se’ls desactiva la fitxa.

 

I que és el que mireu en elles?

J: Primer el físic, i segon que no sigui una boja. Ja m’entens, que ja es veu, perquè una boja només et donarà problemes. I una noia que tingui el cap ben moblat doncs no et donará cap problema. És a dir, si sap el que vol i no està per a ximpleries.

I hi ha noies a les quals no voleu?

K: Si, si, o perquè són molt problemàtiques, o està ficada a la droga, o té un xulo, i això no, no volem problemes, el que volem és tenir tranquil·litat aquí, sino no.

 

Menors no, no?

K: No!!! Por Déu!

 

I tu et vas trobar amb menors quan vas treballar a l’altre lloc?

K: No, eren només dones i, espectaculars! Eren 250 noies, però uns pivons

 

Aquí va tot amb protecció?

J: La noia decideix, nosaltres no... Si un client ja ens truca i ens demana (et parlo en plata)... Un francès, un grec sense goma...(penetració vaginal és sempre amb goma), nosaltres sabem el que fa cada noia i el que no i nosaltres li ho diem al client, perquè la noia també vagi preparada i no s’emporti sorpreses. Nosaltres oferim el que elles diuen que podem oferir.

 

Tu sempre has exercit amb protecció?

K: Sí, sempre

 

I algun cop no se l’han volgut posar?

K: Sí, sí, sí, i em volien pagar més per follar sense condó. Aquí els espanyols estan fatal, t’ho juro. I jo li deia “com saps tu que jo no estic malalta?”, (per què t’has de fer les anàlisis), llavors ell m’oferia 200, 300 € “només el cap, només el cap”. I un cop que et fiquen el cap i et fiquen els ous, saps, una manera de dir. Llavors no. Mai, sense preservatiu no. A més jo vull ser mare un altre cop i vull que el meu fill surti sa.

J: Això molts cops ni al carrer.

 

Ni al carrer?

K: Això ho fa una noia que potser ja està malalta, jo coneixia una fa molts anys, que ja sabia que estava malalta i va seguir passant el virus a la gent... Perquè va dir “ perquè m’ho han passat doncs, segueixo passant-ho”

 

Li va donar igual i ho va seguir passant?

K: Sí, sí, però després d’un temps es va tornar a Brasil.

J: Però ja et dic que no és el que és habitual. No s’atreveixen... A veure, no et dic que una noia que coneix al client fix, i ja fa 2 anys que està anant amb ella, cada setmana i que s’ha agafat un carinyo... Al final jo no és el fet que s’ho demani, sinó que hi ha una altra cosa... Encara que ell pagui.

K: Però dona igual, perquè és client, i sempre serà client. Un cop client, és client. I el dia que tu no el puguis atendre i que ell es trobi amb els ous plens, ell buscarà una altra puta... I imaginat, que per casualitat es trenca, tu no saps el que té aquesta noia!

J: També hi ha els que es tornen boigs i retiren a la noia

K: I qui vol deixar la família, dones, fills, tota la seva vida i tot...

 

Això passa?

K: Això ha passat! I després ell la deixa i ella torna a ser puta

 

Ella torna?

K: Sí. Té fills i torna, i llavors que passa? Que ara té una despesa que és un fill, tenir un ex (fill de puta), que no la deixa en pau, i ha d’estar treballant. És complicat. No és fàcil la vida de puta com un pensa “ah, només obres les cames...” No, perdona,  no és només obrir les cames, hem d’escoltar les penes que porten de casa “ai la meva dona, que fa un mes que no follem; ai que estic a l’atur; ai, que visc amb els meus pares; ai, que he perdut el pis” Això és... Tu no saps el que és aguantar això, són moltes situacions!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I hi ha moltes agències de contactes?

J: A patades. Però series poques. És a dir, si jo et mostro una noia en la web, i tu em demanes per aquesta, jo no et portaré una altra perquè també és rossa. Preferim no enganyar a ningú i dir-li, mira doncs aquesta noia no està ara disponible o, això no ho fa. Després posem tots els mecanismes de seguretat. És a dir, si és en un domicili privat, i truquen des del mòbil, doncs li demanem que truquin des del número fixe o que ens el donin i el nosaltres truquem per comprovar qui hi és allà. I quan la noia puja, el client sap que el xòfer és abaix esperant fins que ella baixi.

 

I algun cop ha passat que la noia no baixés?

J: Algun cop, però comptat amb els dits de la mà que la noia no agafés el telèfon quan era l’hora. I si va per una hora, a l’hora la truques i, si no t’agafa el telèfon, el xòfer puja i, com si ha de tirar la porta avall. El que és primer és la seguretat de la noia.

 

Heu vetat a algun client?

K: Bloquejat com “boig”, “gilipollas”, “estúpid” jajaja. Sí, perquè hi ha gent de tot tipus...

J: Aquí no només el client escull, nosaltres també escollim, per què el que no volem per a nosaltres no el volem per les altres.

 

I que n’opines de la legalització i la regularització de la prostitució?

K: Haurien de legalitzar, així Espanya sortiria de la crisi! Perquè la quantitat de putes que n’hi ha sense pagar impostos... Fliparies com començarien a pagar totes les noies la seguretat social i ens ajudaria moltíssim a nosaltres mateixes, veritat? Jajaja. Per què a Alemanya no hi ha crisi?

I milloraria la seguretat de totes les dones

J: El que passa aquí és que hi ha hipocresia i ho barregen tot, tot va en el mateix paquet i no tot és així... On hi ha de veritat problemes, violència, xulos... És en el carrer, i és allà on no poden ni pillar-los perquè és que és impossible, si no és que alguna ho denúncia, que allà sí que van amb por... Al carrer sí que hi ha problemes, però la resta, el que està anunciat en internet i contactes... Tot el món ho fa perquè primer té una necessitat (ningú ho fa per hobby, ningú absolutament) i perquè vol. Hi ha qui ho fa i li agrada, i li agrada perquè prefereix guanyar molt més diners que millor que de l’altra manera d’haver d’aguantar a un cap, que per 8 hores aquí pots aconseguir 5.000 €. Que per gust no ho fa ningú, però que hi ha molta hipocresia, està molt mitificat, i si tot això ho posessin legalitzat i a més, que com fer-ho és facilíssim, perquè tenen els telèfons. I el policia es plantaria allà, com si fos un client, i li demanaria el rebut, que estigués d’alta d’autónoma, rebut dels impostos, rebuts d’això i d’allò. Però és que està... Tu no saps la quantitat de dones que els seus marits no ho saben...

 

Si?

K: Sí, un munt! Però és això lo fotut és el que hi ha darrere del carrer.

 

Són coses diferents no?

K: Sí.

J: És d’allà d’on surten totes les estadístiques del 95% que estan explotades. Sí, aquestes sí.

K: Sí, això sí que és veritat. Totes aquestes que estan a algun lloc o a algun pis, totes aquestes ja tenen una mica més de seguretat, aquí tens seguretat, perquè si ja passa alguna cosa hi ha gent,  però al carrer, et peguen, et maten, un altre està al cotxe, qui ho veu? Ningú!

J: Clar, a Alemanya està legalitzat i treuen una de pasta...A més és això, les obliguen a tenir uns controls sanitaris, els policies si van a buscar a alguna (es fan passar per clients, i es presenten) i els hi ensenyen la seva seguretat social, els seus anàlisis, que estiguin al corrent de pago dels seus impostos...

 

I per què creieu que aquí no es legalitza?

K: Perquè aquí tots se’n van de putes, però ningú vol tenir un familiar que sigui puta.

J: Per hipocresia... Mira el que ha succeït a Palma de Mallorca... Tot ha de ser políticament correcte... Però hi ha un munt de noies que els hi treus això i s’emboliquen a tirs, perquè estan guanyant moltíssims diners. Tenen una carrera de futbolista, guanyen molts diners dels 18 als 35 anys, i després o has ajuntat els diners per als teus objectius o si t’ho has deixat en Gucci, en Dolce&Gabbanna i t’ho has gastat en festes, vip, viatges i tal. I ja arribes als 35 i has acabat la carrera.

 

A tu t’hauria agradat treballar d’una altra cosa?

K: Sí, jo en la meva època, m’hauria agradat ser policia de CSI, d’investigació criminalista.

 

I coneixes sobre la prostitució masculina?

K: Sí, tinc amics que són xaperos (es diu així).

J: La prostitució masculina va sobretot orientada als homosexuals.

 

No hi ha dones que busquin sexe amb homes?

J: El 0,5%

K: No! Menys! Són molt més gays.

J: La dona per més o menys lletja que sigui, si vol... K: Folla!

 

I algun cop t’has encarinyat o t’has enamorat d’un client?

K: Sí, m’enamorava cada setmana, quan marxaven em donava una tristesa, perquè no els tornava a veure més... Clar, quan trobés algun que tracta bé, que et cuida, que et mima, doncs normal que tu t’encapritxis, no enamorar-te, però sí que t’encapritxes.

 

Tu t’has sentit respectada pels clients?

K: Sí, exceptuant alguns cops, sí. Si em vaig quedar embarassada d’un i tot!

 

D’un client?!

K: Sí, perquè se’m va quedar el condó dins i em vaig quedar embarassada. Mai me n’oblidaré: el dia 31 de l’1 de 2009, va ser l’últim client que vaig fer! Jajaja A més, el vaig avortar, perquè no podia tenir-lo, era d’un client que vaig conèixer aquella nit a més.

 

Tu mai has exercit al carrer?

K: No! Tenia una por...

 

I coneixes gent?

K: Gent que ha estat amb nosaltres...

J: Sí, que nosaltres per boges els hi vam dir que sen’anessin i amb el temps ens hem assabentat que estaven al carrer...

 

I algun clien se t’ha posat tan nerviós que després no ha complert?

K: Sí! I jo encantada! Clar, la paga igual i jo no he de fer res.

 

I que els hi dius?

K: “Carinyo, no passa res, són els nervis, és l’estrès familiar...” I ja està. Tu li dius “És que et preocupa la família” i ells et diuen “Sí, sí, tens raó.”

 

I la imatge personal es important per a tu?

K: Ara si, abans no ho era. A veure, quan jo treballava d’això sí, però no m’importava perquè jo era molt "delgadita", no em calia, sempre havia sigut delgada. Però quan jo me’n vaig casa, em vaig engreixar molt, va ser com que “ah, ja estic casada”, no m’arreglava, no em pentinava, no em maquillava, només sabia menjar, ara tinc la crisi dels 30!

 

Creus que la llibertat d’una dona resideix en la capacitat d’escollir un treball com aquest?

K: Sí, sí , sí , és clar

J: Clar, com si jo (que no estic per això) em vull dedicar a gigoló. És que, que és llibertat? Estar en un treball aguantant a un fill de puta, per mil euros, que no tens ni per pagar-te una habitació? O emportar-te 7000, 8000, 10.000 € al mes i treballar 2, 3 hores al dia?

K: I ajudar a la teva família...Clar perquè jo vaig pagar la meva casa, vaig obrir el meu negoci, vaig comprar el meu cotxe... Tot el que tinc va ser així, però clar, un tarda 30 anys i jo vaig tardar 3 anys.

 

I que és per a tu ser dona?

K: Escollir amb qui vull follar. A l’hora que jo vulgui i ja està. Perquè és meu, i jo decideixo quan el vull donar. Independència. Jo és que per això no suporto tant als homes, perquè sóc independent i jo penso: per què he d’aguantar jo a ningú? Si sóc jo la que paga els meus comptes. Em compro jo la meva roba... No és com 30 anys enrere, que la dona es dedicava a això.

 

 

bottom of page